El 24 de gener es va realitzar el channel "Les aplicacions de la llum de sincrotró" a les 16 hores, per streaming des del nostre canal de YouTube.  

Hi van participar: 

Ramon Pascual: antic rector de la UAB, fundador del Sincrotró Alba i d'Amics UAB (Moderador)

Caterina Biscari: directora del Sincrotró Alba

Miquel Bosch Padrós: enginyer físic, doctorand a IBEC i membre de Neurones Fregides

Silvia Gil Duran: Investigadora en Oncologia del l'Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí

Cristy Medina: investigadora predoctoral del programa Sostenibilitat en biosistemes de l'IRTA

Vídeo de la jornada:

Versió podcast: 

Alba: apropem la ciència a la població

Als ulls d’una gran majoria de la població, els acceleradors de partícules són unes infraestructures on tenen lloc processos científics que semblen trets de pel·lícules de ciència ficció. L’objectiu dels ponents del channel “Les aplicacions de la llum de sincrotró” és, precisament, acabar amb aquesta percepció gairebé màgica de la ciència, i apropar l’Alba al públic general. 

Com funciona el Sincrotró Alba?

La llum de sincrotró és aquella emesa per qualsevol partícula amb càrrega elèctrica, que viatja a velocitats properes a la llum i que descriu una trajectòria corba. Aquesta llum es transmet a través de l’espai mitjançant ones electromagnètiques . En aquest cas, la llum de sincrotró comprèn un rang de l’espectre electromagnètic que va des dels infrarrojos fins els raigs X, passant per la llum visible. 

El nom original de l'Alba havia de ser Aurora, però tal i com explica Ramon Pascual, ja existia un petit sincrotró amb aquest nom al Japó. Es tracta d'una font de llum de sincrotró finançada per institucions públiques regionals i estatals, que representa un instrument de coneixement científic amb centenars d’aplicacions. Al recinte s’hi porten a terme experiments per a aconseguir innovacions en camps com la salut, l’energia o el medi ambient. 

L’enginyer físic i membre de Neurones Fregides, Miquel Bosch, destaca la proximitat de la ciència de l’Alba al conjunt de la societat. Al Sincrotró no només s’estudien camps que semblen inversemblants, sinó que hi podem trobar treballs sobre temes molt més propers a nosaltres.

Preservar els vitralls modernistes

Aquests ornaments porten molts anys a la intempèrie, suportant condicions de pluja, vent, i radiació solar, i s’ha pogut observar que els trossos blaus i verds pateixen molt més amb la radiació infrarroja. La solució que proposen els científics, doncs, és la creació d’uns filtres per protegir aquests vitralls dels rajos infrarrojos. 

Bosch reivindica, durant la seva ponència, la ciència propera al poble. “És important que tothom sigui conscient de les aplicacions pràctiques d’Alba i d’altres parcs científics, i que entengui la necessitat d’invertir recursos en infraestructures com aquesta”. 

Nous tractaments i innovació en salut

Silvia Gil Duran, Investigadora en Oncologia de l'Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí, explica durant la seva intervenció els avenços en salut que poden portar-se a terme a una instal·lació com Alba. El seu objectiu és investigar nous tractaments de radioteràpia contra els tumors més radioresistents. 

Els avenços en aquest camp es dirigeixen a la reducció de danys al teixit sa, més que a l’augment de l’efectivitat del tractament. Un dels resultats més interessants que ha obtingut l'estudi és que la dosi que es pot administrar en radiació de sincrotró és, d’altra banda, entre 10 i 100 vegades més potent comparada amb la radioteràpia convencional. 

Tot i que, segons la pròpia investigadora, les aplicacions pràctiques i quotidianes estan lluny de ser una realitat, el Sincrotró Alba és un gran espai d’avenços tecnològics en radioteràpia, i els estudis van en molt bona direcció per trobar un tractament de radioteràpia menys agressiu amb el teixit sa, sense perdre efectivitat contra el càncer. 

Noves estratègies per protegir el medi ambient

El sincrotró també és útil per fer estudis en el camp de la bioquímica. Cristy Medina, investigadora predoctoral del programa Sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA, narra que va participar en un treball sobre com la melanina pot protegir alguns organismes de l’exposició a metalls pesants, i com interactuen les diferents molècules implicades. 

Les conclusions que es van extreure són prometedores i obren noves línies d’investigació en aquest camp concret, que pot arribar a tenir aplicacions pràctiques en uns anys vista. 

Foment de la investigació i la ciència

En definitiva, tots els ponents coincideixen en que és d’una importància cabdal que les institucions públiques i privades inverteixin recursos en recerca científica com la que es porta a terme al Sincrotró Alba. Gaudim de grans professionals al territori, i és imprescindible que el conjunt de la societat faci un esforç per proporcionar a la comunitat científica les eines que necessiten per innovar, experimentar, i d'aquesta manera trobar alguna aplicació pràctica que pugui millorar la nostra qualitat de vida. 

Alba no és ciència ficció; és pura ciència, i segur que serà el bressol d’algunes de les innovacions més extraordinàries dels nostres temps.