L’Associació d’Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb el Laboratori de Pensament Prospectiu del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB promouen un seguit de diàlegs per pensar, reflexionar i actuar sobre les relacions entre la Universitat i la societat. Els Diàlegs 3C proposen una mirada sistèmica, prospectiva i ambiciosa a través de la interacció i l’intercanvi d’idees entre la comunitat universitària, especialment la UAB, i les organitzacions.

Cap a on va la ciència i la recerca

Una cinquantena de persones van assistir al primer col·loqui de cicle Diàlegs 3C, que va tenir lloc el dimecres 27 de maig sota el títol ‘Cap a on va la ciència i la recerca’, moderada per Santiago Ramentol, del Laboratori de Pensament Prospectiu de la UAB i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

Jaume Lanaspa, patró de la Fundació Bancària 'La Caixa' i Antonio Franco, periodista i membre de la Junta de l'Associació d'Amics de la UAB, van ser els encarregats d'inaugurar l'acte.

Durant l’acte, Caterina Biscari, directora del Sincrotró Alba; Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i Xavier Carbonell, conseller delegat de Palex Medical debatien temes que preocupen el món científic i també a la ciutadania i explicaven els canvis profunds que ha patit la investigació científica.

UNA GRAN QUANTITAT DE CONEIXEMENT

 “La quantitat de coneixement de la que disposa actualment la humanitat és inabordable per un sol científic. No conec cap físic que ho conegui tot sobre física”, explicava Biscari. L’especialització, doncs, actualment és molt necessària i cada vegada ho serà més. La forma com utilitzem el cervell humà fa que el nostre coneixement individual tingui un límit, tot i que potser en un futur aquesta situació canvia. Ja no hi ha persones que ho sàpiguen tot com durant el Renaixement, persones com Leonardo da Vinci. La investigació és també cada vegada més un procés col·laboratiu i on la comunicació és essencial.

Carbonell i Ramentol afegien el tema de l’excés d’informació, actualment disposem de grans quantitats d’informació, però no sempre del coneixement per discernir la bona informació. Massa informació pot ser un element de desinformació.

LLUNYANIA ENTRE CIUTADANIA I RECERCA

És necessari que els científics dediquin més temps a participar del procés polític i és un factor d’empobriment col·lectiu que la ciutadania estigui lluny de les investigacions científiques. Però com fer possible que la ciència sigui un poder fàctic real?, es plantejaven.

La doctora Biscari opina que hi ha poca consciència a la política de la importància de la ciència en el progrés de la humanitat. El suport a la ciència no dóna vots: “Hauríem de ser capaços d’escollir persones que entenguessin això. Cal fer examen de consciència” concloïa, a la vegada que destacava la  importància de l’educació, de lluitar per una ciutadania formada.

PRIVATITZACIÓ DE LA CIÈNCIA

La convivència d’investigacions públiques i privades, i la preocupació de la ciutadania per la privatització de la ciència, van ser dos temes molt debatuts.

Biscari explicava la situació del Sincrotró Alba, on hi ha investigació privada i pública, grups que investiguen raons ideològiques i d’altres per raons econòmiques, però opina que totes són positives, ja que la qüestió és avançar.

És normal, afegia, el desig d’anar més enllà, de conèixer, sense pensar si una investigació tindrà aplicació o no. La realitat és que la inversió d’empreses privades en investigació depèn del tipus de recerca i de la seva posterior aplicació i mercantilització, però no es pot eliminar la recerca fonamental, i només tenir en compte l’aplicada.

Per aquest mateix motiu, Mas-Colell ressaltava la importància de la inversió pública, ja que, per exemple, en els casos de malalties minoritàries o en la investigació de malalties als països en desenvolupament, aquestes investigacions no són rendibles per una empresa privada.

	Programa Diàlegs 3C Maig-Novembre
	Relatoria de les ponències 'Cap a on va la ciència i la recerca'
	Fotografies de l'acte