|
|
Montserrat Ponsà va ser l’encarregada d’iniciar les ponències fent una presentació física, psicològica i de caràcter del biòleg argentí. Osvaldo Reig va sentir una prompta afició pels fòssils que el va dur a publicar el seu primer treball científic amb només quinze anys. L’adjectiu itinerant del títol del llibre no és casual, Reig va militar des de jove a grups d’esquerra, fet que el va portar a ser perseguit pel Peronisme, a col·laborar amb Allende i a escapar en reiterades ocasions de governs dictatorials de diferents països de Sud Amèrica que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XX. Així és com va arribar a Espanya per treballar al Museu de Ciències Naturals de Madrid, un país que duia a la sang. Fill de pare català exiliat, durant les seves estades a Catalunya Reig guiava orgullós les seves visites fins al Carrer de l’Hospital de Barcelona, on el seu pare havia residit.
De caràcter autodidacta, Osvaldo Reig mai va tenir un títol universitari, però va fer la seva tesi doctoral a Londres. I tal i com va recordar Ponsà "Estar a prop d’ell era garantia d’aprendre alguna cosa nova. S’havia inculcat sempre aprendre més". Una persona sempre disposada a escoltar les aportacions de col·legues i amics i de fer elogis o crítiques constructives. Tenia un caràcter apassionat i dictatorial, es guanyava l’admiració de molts però també l’animadversió d’altres.
Antoni Fontdevila va ser la persona encarregada de proposar i promoure que Osvaldo Reig fos nomenat doctor Honoris Causa per la UAB l’any 1989. Company, però sobretot amic, Fontdevila va parlar de la vessant professional del biòleg, on va destacar també la seva itinerància científica, ja que Reig va començar treballant en l’àmbit de la paleontologia per acabar treballant amb organismes vius en l’àmbit de la biologia. Un científic compromès amb la seva àrea cultural, Sud Amèrica, lloc que mai va voler abandonar del tot malgrat les ofertes que rebia del món científic anglosaxó. Fontdevila va destacar, a més, l’interès de Reig per les qüestions filosòfiques i epistemològiques de la Ciència.
Alejandra Delprat va tenir "el gran honor" de ser alumne d’Osvaldo Reig a Argentina, i va explicar als assistents la capacitat didàctica del biòleg argentí, el seu mètode d’ensenyament a través del debat a classe. Delprat va recordar el gran esforç que havia de fer per seguir les classes de Reig, que eren sempre una gran pluja d’idees, però alhora l’estímul que resultava pels estudiants un professor capaç de donar marcs teòrics forts i de transmetre els conceptes de forma molt simple.
Montserrat García Caldés,per la seva banda, va recordar la manera com Osvaldo Reig criticava ja a finals dels 80, l’exigència utilitarista de les investigacions científiques i la fragmentació excessiva per àrees d’estudi. Una crítica completament actual segons la professora emèrita de l’àrea de Biologia Cel·lular de la UAB. Reig defensava que només des d’una via multidisciplinar, i tenint en compte diferents metodologies i especialitats es podia donar resposta a les preguntes que suscita el món de la ciència.
Esmeralda Caus,per últim, va parlar de forma més personal de la faceta del biòleg i paleontòleg com a amic i el va descriure com una persona afable que va portar un tros de l’Argentina a Catalunya.
En el temps de debat, els nombrosos assistents, companys i amics d’Osvaldo Reig van compartir anècdotes d’un home de caràcter fort i decidit, una persona inquieta, que va viure a cavall entre Amèrica i Europa i que era capaç de connectar persones, centres d’estudis, projectes i nacions amb la seva passió i esforç diari i el seu bon ull i genialitat a l’hora d’escollir i afrontar els projectes d’estudi.
 |
Entra al nostre facebook i comenta les fotografies. |
 |
Baixa't la invitació a l'acte |