La biblioteca Francesca Bonnemaison va acollir el passat dilluns 25 de febrer la presentació de ‘Clips. Contes i descomptes’, l’últim llibre de Jaume Terradas. Per primera vegada, aquesta activitat literària, organitzada per l’Associació d’Amics de la UAB, es trasllada a Barcelona amb la voluntat d’acostar els nostres actes al públic i de fer-los a diferents espais.

Jaume Terradas és catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha compaginat la seva labor científica amb la publicació de narracions i poemes, amb els que ha guanyat alguns premis.

Després de la presentació de l’acte realitzada per Montserrat Soler, secretària executiva de l’Associació; Jordi Solé, editor del llibre, va procedir a la presentació de l’obra i de l’editorial. Voliana Edicions no va néixer amb la simple finalitat de vendre llibres, sinó de buscar “la bondat, la bellesa i la veritat”, uns trets que compleix l’obra de Terradas, amb una anàlisi crítica i una reflexió irònica sobre el món que ens envolta.

“Escriure és una forma d’adaptar-se al medi, els llibres ajuden a navegar per un món inhòspit” va afirmar Solé, que va qualificar l’obra de Terradas com una combinació d’ironia i lleugeresa, un text ric en recursos estilístics, contes escrits des de diferents narradors i veus.

Jaume Terradas va prendre la paraula per explicar que ja des de petit inventava històries, “després em vaig dedicar a la ciència i ja no em deixaven inventar res” va afegir. L’humor és un aspecte important en la literatura de Terradas, que va explicar que té una visió del món força negre, pessimista pel que fa a l’espècie humana, però alhora optimista i conscient que s’ha d’aprofitar el temps per a fer moltes coses.

Per últim, es va procedir a la lectura de dos dels contes inclosos en el llibre: ‘Fervorosament seu’ i ‘El fugitiu’.

	Consulta les fotografies de l'acte de presentació
	Baixa't la invitació a l'acte

'Clips. Contes i descomptes':

"Innocència, fantasia, amor, sexe, tragèdia, farsa… La vida. La nostra i, per què no, la dels animals i, fins i tot, la imaginària reflexió dels objectes inanimats. En aquestes històries es parla de clips, orangutans i gossos, però sobretot es parla de gent, de nens i d’adults, d’homes i dones. Es parla d’esperances, de vegades absurdes, de somnis poètics o macabres, del desig, de la guerra de sexes més crua, de l’avorriment, de la vellesa, la desesperació i la mort, del terror, del crim i les seves relacions amb el poder.
L’autor està convençut que cal prendre’s la pròpia vida amb humor, com a cura preventiva de la vanitat, sempre a l’aguait, per estalviar-nos de fer el ridícul, i ens recomana encuriosir-nos, també amb humor, pel que ens envolta. Però a la fi també cal
deixar l’humor de banda quan hem de maleir, és clar, la follia col·lectiva que massa sovint empeny el destí dels humans."