El passat 1 de febrer, l'advocat Juan José López Burniol i el politòleg Joan Botella van participar en l’acte Universitat Opina titulat "Els camins de l'autogovern". Antonio Franco, fundador d’El Periódico de Catalunya, va ser l’encarregat de moderar un debat on es va fer un repàs històric del procés d’autogovern de Catalunya.

Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, va aclarir que la història de Catalunya no ha estat única, sinó que altres nacions com Bretanya, Provença o Occitània, també van patir una unificació territorial per part d’un estat. A diferència de les anteriors, Catalunya no va desaparèixer com a nació, sinó que continua forta gràcies a la tinença d’una gran ciutat com és Barcelona i a la parla del català.

Seguidament, López Burniol, president de la Fundació Noguera i vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa, va aclarir que “la definició nacional de Catalunya és identitària”. Va afirmar també que el “problema català” és de l’Estat Espanyol i del seu repartiment de poder: “Catalunya no te la força suficient per declarar la independència, però si en té per desestabilitzar tota Espanya”.

Després de les primeres paraules dels ponents, Antonio Franco va demanar una segona intervenció en la que es parlés sobre les referències històriques dels límits de l’autonomia administrativa i política.

En primer lloc, Botella va afirmar que la sobirania és “fer creure a algú que pot decidir-ho tot”, però va destacar que actualment “estem sota el paraigües de la OCDE”, i per tant, molts dels problemes que ens afecten son globals. Creu que la Unió Europea està esborrant les línies frontereres entre països, i per això, estem en una xarxa territorial molt més extensa que la dels estats. Per a ell, el futur “estarà definit per una federació molt àmplia de territoris molt diversos definits per l’existència de nuclis urbans forts”.

López Burinol, en segon lloc, va coincidir amb Botella en que el nostre destí és Europa, i per tant, no es pot parlar de sobirania, sinó que cal parlar de competències. Històricament, la Mancomunitat de Catalunya “va funcionar”, i “no era altra cosa que una descentralització administrativa”. Burniol va explicar que, en un principi, la constitució espanyola pretenia donar només una descentralització política a les “comunitats històriques” (Catalunya, Galicia i el País Basc), però els alts càrrecs van pressionar perquè fos així a tot el territori espanyol.

Va considerar que per solucionar el problema actual caldria que Catalunya tingués les competències en llengua, ensenyament i cultura, a més d’un sistema financer on hi hagi un límit de aportació al fons de solidaritat, i va recordar que “Catalunya no ha tingut un concert econòmic perquè en el seu moment no es va voler”.  

Posteriorment es va obrir un torn de preguntes on es va parlar sobre el procés independentista, com afecta aquest a la Unió Europea, l’aplicació de l'article 155 i la possibilitat de convocatòria de noves eleccions. També es van contestar qüestions sobre el sistema de partits català, l’estatut d’autonomia i el populisme.

Es pot tornar a veure la conferència completa aquí: