El Prof. Francesc Cortès i Mir, Coordinador del Grau en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en música clàssica, va impartir la ponència titulada: “Òpera: d’on ve i cap on va” dins el cicle Universitat Opina que es celebra a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí amb el suport de l’Ajuntament de Rubí i l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí.

Després de la presentació del moderador, Adrià Martin, director de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, el Prof. Cortés  va fer un repàs a l’evolució del món operístic amb xifres i amb dades. Per una banda va explicar com els teatres d’òpera han canviat al llarg dels segles, des de simples teatres al segle XVII als monumentals edificis operístics actuals, l’exemple més evident és l’Òpera de Sidney a Austràlia. I això respon no només als avenços tècnics si no també a les exigències d’un públic cada cop més entès i a uns professionals que volen poder donar la millor versió de la seva feina al seu públic.

Per altra banda, el Prof. Cortès va oferir tot d’estadístiques, que avui dia són molt fàcils d’aconseguir amb els cercadors especialitzats  o amb altres eines online, per mostrar quines són les òperes més representades a tot el món. Amb les dades a la mà es veu clarament una homogeneïtzació dels gustos o les tendències arreu, com les òperes més populars estan molt representades, fins i tot sobrerrepresentades, i en canvi d’altres no ho estan tant, perjudicant clarament als compositors més contemporanis i innovadors. Fins i tot, es troben a faltar autors clàssics prou coneguts que pel motiu que sigui han quedat fora dels programes operístics actuals. Muntar un espectacle d’òpera és molt car, per això els programadors eviten els riscos i fan apostes segures. D’alguna manera la dictadura dels algoritmes ha arribat als programes d’òpera, empobrint el panorama musical.

També va explicar com ha evolucionat la representació de les òperes, com s’han anat introduint les noves tendències de l’escenografia i com ara es fan versions actualitzades dels grans clàssics. Així mateix, va mostrar com l’òpera ha passat de ser un producte elitista a popularitzar-se i a arribar al gran públic.  

La conferència, que va tenir un públic prou nombrós, va anar seguit d’una activa participació del públic assistent fent incidència justament en aquests punts més controvertits.