Va néixer el 1951 a Madrid. El seu pare era un prestigiós matemàtic i tota la família va passar llargues temporades als Estats Units.

Va decidir estudiar periodisme en contra l'opinió de la seva família que ho considerava uns estudis poc seriosos. De seguida es va incorporar a l'agència de notícies Prysa, lloc on considera que realment va aprendre realment la seva professió. La seva etapa a Pyresa va acabar bruscament quan la van despedir per participar en les protestes de periodistes pel cas Huertas.

Va començar a treballar a Quadernos para el Dialogo una revista de forta ideologia democràtica on es van trobar els grans periodistes de l'època. Allà va participar en una de les grans exclusives de la Transició, La publicació de l'esborrany de la Constitució.

Quan Quadernos va tancar es va incorporar a temps complet al País amb el qual havia col·laborat des de la seva fundació. Passada la fase més crítica de la transició va decidir demanar una corresponsalia, la primera que va obrir-se va ser a Brussel·les on va descobrir una de les seves grans passions, el projecte europeu. Després de Brussel·les va anar a la corresponsalia de Londres i de París, en total van ser deu anys viatjant per Europa.

En tornar li van oferir la seva primera tasca de gestió, portant el diari dels caps de setmana. Una feina que li agrada però considera que ha de ser limitada en el temps limitat, ja que el periodista no pot perdre el contacte amb l'escriptura. Seguint aquesta filosofia la seva carrera va combinar etapes a corresponsalies de l'estranger amb períodes a Espanya dirigint. Fins i tot va actuar una temporada com Defensora del lector.

Es va jubilar el 2012 per desavinences amb com es va gestionar L'ERE del diari. Però, mai va perdre el contacte del tot, mantenint la seva columna de política.Així i tot, va ser una sorpresa quan el Conseller Delegat de Prisa, li va trucar amb una proposta singular: Convertir-se amb directora del País. Va acceptar amb la condició d'estar-s'hi dos anys, ja que considerava que era temps suficient per fer els canvis i que és una tasca que ocupa molt temps i que la seva edat no li pertocava un cicle llarg.

Durant aquests dos anys s'ha afrontat a dos reptes, un d'esperat, la transició de la versió del país en línia cap a un producte de pagament i un de totalment inesperat el Coronavirus. D'un dia per l'altre van haver de buidar la redacció i organitzar el teletreball de més de 300 periodistes, editors i maquetadors.

Presentació Soledad Gallego feta per Antonio Franco:

Vídeo Resum:

Vídeo Entrevista completa:

Vídeo agraïment: