Jordi Herrera, Doctor en Matemàtiques i professor associat del Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la UAB va explicar de manera senzilla i entenedora un tema tan opac i controvertit com és el del funcionament dels bitcoins i el blockchain.

Tota criptomoneda s’enfronta a diferents reptes: que no pugui ser falsificada, que ningú es pugui gastar les nostres, que ningú se les pugui gastar més d’una vegada i que cap autoritat central pugui controlar-la ni manipular-la.

Els bitcoins van néixer el gener del 2009 creades per una persona o grup de persones anònimes sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. 

Son monedes digitals que no depenen de cap autoritat central i basen la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens. 

Per tal d’afrontar aquests reptes dels que parlava Herrera, les transaccions de bitcoins es fan a través d’unes adresses, que s’assimilen als números de compte que tenim als bancs convencionals i amb uns codis secrets, personals i intransferibles, que serveixen com a signatura. 

Finalment es crea un registre de transaccions anomenat blockchain. 

La propietat més important d’aquests registre de blocs encadenats és la seva immutabilitat, és a dir, un cop s’inclou una informació a la cadena ja no es pot manipular mai més. La creació del blockchain però té un cost energètic (i per tant econòmic).

Per tal que tot aquest sistema funcioni és important la figura dels miners que son persones que amb els seus equips es dediquen a incloure blocs a la cadena. Competeixen entre ells per crear nous registres, però només el primer qui ho aconsegueix té una recompensa en forma de bitcoins. Aquests bitcoins que es donen com a recompensa surten de l'emissió de moneda. Aquesta quantitat es divideix entre dos periòdicament (donat que actualment hi ha creat el 96% de moneda i que es poden generar un màxim de 21 milions de bitcoins).

Els bitcoins doncs es poden obtenir de diferents maneres: treballant i cobrant la feina en bitcoins, comprant directament en una casa de canvi o generant registres per al blockchain. El seu preu és molt variable, té moltes incerteses i no es regula per la borsa. Però sí que hi ha una certesa i és que el preu sempre és major 4 anys més endavant (donat que és quan es divideix per dos el volum de bitcoins que s’emeten) 

Per acabar la ponència, Herrera va apel·lar al sentit comú per tal d’evitar estafes al voltant de les criptomonedes explicant que “no hi ha duros a quatre pessetes” i no podem esperar un benefici en poc temps i sense risc.

Les criptomonedes han vingut per quedar-se, connecten amb la sobirania del poble i amb el fet que els Estats deixen de tenir el monopoli de l’emissió de moneda i control econòmic.