A començaments d'any, les empreses, les organitzacions, les administracions, les famílies, les persones, tothom s'enfoca a veure el futur de l’any. Alguns tenen plans de negoci a cinc anys en curs i toca intentar complir els següents passos. D'altres han estat pensant recentment quins serien els objectius pel 2024 i comencen a fer el camí per aconseguir-los. També n'hi ha que simplement desencallen pressupostos congelats a final d'any perquè en el nou exercici tenen llibertat per obtenir més recursos o
endeutar-se.

El futur proper torna a començar i sense adonar-nos-en ja hem superat gener. Com que a la Universitat es segueix el calendari acadèmic, el començament d’any és època d’exàmens i de tan sols començar a pensar com planejar el proper curs. 

Què és el futur? Podem respondre de moltes maneres. Partim de que el futur és una font d'incerteses perquè no sabem com serà. Algunes incerteses són molt poc controlables a nivell individual i ens afecten directa o indirectament. Així que, poc hi podem fer mes enllà de modificar petits comportaments individuals. Actualment hi ha moltes incerteses en la geopolítica i en conflictes entre països en diferents zones del mon per qüestions de territori i qüestions ideològiques. 

També ens afecta tot el que fa al canvi climàtic que aviat activarà certs nivells de restriccions domèstiques en l’ús i consum de l’aigua, si no es posa a ploure a bots i barrals ben aviat. Les previsions i els plans es fan per a reduir les conseqüències de les incerteses, com la por, l'excés de protecció, la sobre activitat o la paràlisi motivada pels dubtes.

Els plans tenen tres possibles enfocaments en funció de les circumstancies de cadascú: creixement, manteniment, replegament. Les empreses s'enfoquen al creixement. Però cada vegada hi ha més veus que posen en dubte el creixement. El mite de créixer per ser millor es trenca. Què vol dir ser millor? Créixer és una ''excusa'' per a aconseguir economies d'escala i afavorir la desaparició de la competència que no encara que s'especialitzi no pot competir en costos?.

No sorprèn que la Comissió Europea investigui a Amazon en la compra per 1.700 milions de dòlars d'iRobot (fabricant de les aspiradores roomba). Sembla que Amazon pretén combinar el comportament del robot aspirador amb informació registrada per Alexa, cosa que significa un avantatge competitiu i contrària a les pràctiques antimonopoli.

El creixement basat en l'eficiència i la digitalització sembla infinit. On està el límit? La sostenibilitat pot ser un motiu que inciti frenar el creixement quan clarament té impacte en el canvi climàtic. La sostenibilitat no és però, la raó essencial dels que promouen el decreixement. Decréixer és el concepte que promou la transició cap a un model econòmic més equitatiu i més sostenible, trencant el paradigma del futur basat en el creixement econòmic, proposant alternatives per balancejar entre el benestar, la felicitat i l'entorn proper. Els enfocaments de Capitalisme Conscient de John Mackey y Raj Sisodia o de l'econòmica del bé comú d'en Christian Felbe no serveixen blanquejar l'enfocament del creixement quan el canvi climàtic s'accelera i quan la percepció sobre el futur dona a un grau d'incertesa molt alt. En John de l'economia del bé comú, va vendre the Whole Food, la seva empresa de supermercats ecològics, a Amazon l'any 2017 per 13.700 milions de dòlars. Sense perjudicar massa l'essència de l'empresa detallista de productes frescos, Amazon ha pogut aprendre de la venda física i incorporar-la a les seves activitats comercials i ha continuat creixent.

El 62% dels consumidors diu que compra marca de distribuïdor per culpa de la inflació. En el comportament del consumidor actual pesen més les incerteses prioritzant el preu, excepte quan es tracta de compra capritx. Potser per això Carrefour anuncia a França que deixa de vendre productes de Pepsi perquè no abaixen preus.

Després del confinament i després de la inflació els preus i els tipus de interès tendeixen a frenar mentre que l’ocupació puja. Per això se senten veus que l’any 2024 anirà be amb el permís de la geopolítica i el canvi climàtic. Ens agradarà veure-ho.

Gabriel Izard Granados