Emili Cortaviarte, president de la Fundació Salvador Seguí, va impartir una interesant ponència sobre “El Noi del Sucre i l’Anarquisme a Catalunya” davant més de 50 persones a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Cortaviarte, historiador i autor de diversos llibres sobre  Salvador Seguí i el moviment anarquista, va contextualitzar al seu moment històric la vida i l’obra d’en Salvador Seguí, conegut com a El Noi del Sucre. Va aportar detalls d’aquella època, estem parlant de finals del s. XIX i de començaments del s. XX, que avui dia o bé són desconeguts o es veuen des de la perspectiva actual.  

Gràcies a aquesta contextualització es pot comprendre millor la dimensió política i les aportacions que va fer Salvador Seguí no només al moviment anarquista, sinó a tot el moviment obrer d’aquells temps.

Cal destacar la seva contribució a la modernització del món sindicalista en qüestions i conceptes que avui dia ens semblen òbvies com és el sindicat únic; fins aleshores els sindicats estaven dividits per oficis, hi havia el sindicat dels paletes, dels lampistes, dels guixaires, dels pintors... Seguí i altres companys van promoure la creació d’un sindicat únic dividit per sectors que reunissin a tos els oficis, en aquest exemple seria els treballadors de la construcció. O també que les condicions de vida dels treballadors era una qüestió rellevant pel sindicalisme.

Home de consens va buscar aliances amb l’esquerra catalanista, Lluís Companys va ser el seu advocat i amic, o amb el món de la cultura. 

Cortaviarte va respondre a les preguntes dels assistents que va permetre ampliar la visió de la importància del moviment anarquista a Catalunya fins que va arribar la dictadura franquista. I com inclús ara, que es celebra l’aniversari de l’assassinat  d’en Seguí ,determinats estaments continuen posant entrebancs als actes de celebració o tracten de manipular la seva figura o el que va passar a Catalunya durant el període anomenat “pistolerisme”, concepte que iguala víctimes i botxins.