Ahir al vespre, la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí va acollir una nova activitat de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí en col·laboració amb AmicsUAB, que va marcar la retrobada del grup després de l’inici del curs. Aproximadament 35 persones van assistir a la conferència titulada Solitud desitjada o aïllament social: impactes a la salut mental en la gent gran, a càrrec de Guillermo Parra, professor de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El professor Parra va començar la sessió diferenciant entre la solitud desitjada, que pot tenir efectes positius i permet moments de reflexió, creativitat o espiritualitat, i la solitud no desitjada, que sovint s’associa a l’aïllament social, la tristesa i problemes de salut física i mental, esdevenint també un repte de salut pública.
Segons va explicar, la solitud prolongada pot incrementar el cortisol, afeblir el sistema immunitari i augmentar el risc de depressió, ansietat i fins i tot de demència. En canvi, quan és escollida i viscuda de manera conscient, pot convertir-se en un espai de benestar emocional i creixement personal.
Parra va presentar diverses estratègies i abordatges per fer front a la solitud i promoure el benestar en la vellesa, estructurades en tres nivells:
A nivell comunitari, va destacar la importància dels programes intergeneracionals i de mentoria inversa, dels clubs socials, tallers culturals o bancs de temps, així com el paper clau de les polítiques públiques d’inclusió. Va citar com a exemple el Pla Nacional contra la Solitud no desitjada del Regne Unit (2018), que va crear la figura del “ministre per a la solitud” i promou el disseny d’entorns urbans i serveis que fomentin la connexió social.
A nivell individual, va remarcar la necessitat de fomentar xarxes significatives (família, veïnat, amistats), entrenar habilitats socials i emocionals, incrementar l’activitat física i participar en grups de suport o psicoteràpia, ja que s’ha demostrat la seva eficàcia en reduir la solitud percebuda.
A nivell simbòlic-cultural, va proposar revaloritzar la vellesa com una etapa de transmissió i saviesa, impulsant la participació social, el voluntariat i la representació positiva de la maduresa als mitjans de comunicació.
Després d’una primera part més teòrica, el professor Parra va convidar el públic a compartir experiències, emocions i preocupacions relacionades amb la solitud i les relacions socials. Aquesta segona part va esdevenir un espai molt participatiu i proper, on les persones assistents van poder expressar com viuen aquest fenomen en el seu dia a dia i reflexionar sobre la importància del vincle humà al llarg de la vida.
L’acte va concloure amb un debat col·lectiu molt enriquidor, que va deixar la sensació compartida que la solitud pot ser un espai de llibertat, però també un senyal d’alarma quan deriva en aïllament. La clau, tal com va resumir Parra, és garantir que “tothom tingui algú amb qui parlar i alguna cosa significativa a fer”.
