El passat 17 de desembre, la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí va ser escenari de la conferència Migracions, polítiques migratòries i drets humans a Europa en temps convulsos, a càrrec de la professora Sònia Parella, reconeguda experta en sociologia i migracions. L’acte va oferir una profunda reflexió sobre les dinàmiques actuals de la mobilitat humana i l’enduriment de les polítiques migratòries, amb una mirada específica cap al context europeu.
Parella va començar analitzant les causes que forcen milions de persones a emigrar, des de conflictes armats i violacions dels drets humans fins a fenòmens com el canvi climàtic i la pobresa extrema. La professora va destacar que les polítiques migratòries de la Unió Europea estan fortament influïdes per un discurs securitari que, més que gestionar la mobilitat humana des del respecte als drets fonamentals, ho fa des de la por, l’alarma social i la percepció de la migració com una amenaça.
La conferència va subratllar que aquest enfocament, materialitzat en el recentment aprovat Pacte Europeu sobre Migració i Asil, perpetua la vulneració sistemàtica dels drets humans. Parella va descriure aquest pacte com un reflex de la "necropolítica" teorizada per Achille Mbembe, on els estats decideixen, a través d’accions o omissions, qui viu i qui mor a les seves fronteres.
Durant l’acte, Parella va posar èmfasi en la importància de revisar les terminologies que s’utilitzen per parlar de la migració. Va destacar la diferència entre migrants econòmics i refugiats, una categoria més restringida que sovint deixa fora persones que fugen de situacions igualment extremes, com la pèrdua massiva d’habitat a causa del canvi climàtic o el col·lapse econòmic. "Caldria introduir el concepte de migració forçada per reconèixer la complexitat d’aquestes experiències sense desprotegir els
drets dels refugiats", va suggerir.
La professora va posar de manifest les asimetries en la resposta de la UE segons l’origen dels refugiats. Va comparar l’acollida de les persones desplaçades per la guerra de Síria el 2015 amb la dels refugiats ucraïnesos, que han gaudit de drets i llibertats des del primer dia. Aquesta doble vara de mesurar, va dir, és una prova més del biaix que predomina en les polítiques migratòries europees.
Un dels aspectes més preocupants que va abordar la conferència és l’externalització del control de fronteres, un mecanisme que trasllada les vulneracions dels drets humans fora del territori europeu. Parella va denunciar que les polítiques actuals dificulten l’arribada segura dels migrants, forçant-los a rutes extremadament perilloses com el Mediterrani o la selva del Darién.
La sessió va concloure amb una crida urgent a reformular les polítiques migratòries des d’un marc internacional de cooperació que garanteixi vies legals i segures per a la mobilitat humana. Segons Parella, aquesta és l’única manera de posar fi a les vulneracions sistemàtiques i assegurar que la gestió migratòria estigui fonamentada en els drets humans i no en els interessos de seguretat nacional.
La conferència va ser un exercici de reflexió crítica que va posar sobre la taula els reptes, però també les oportunitats, per construir un futur més just en la gestió de les migracions. Rubí, amb actes com aquest, es consolida com un espai per al debat i la sensibilització social.
